miércoles, 15 de diciembre de 2010

Nueva Degeneración.

Ara m'agradaria compartir la  , que es per a mi, la estrofa mes significativa de la cançó, "Nueva Degeneracion" de Boikot.

Y aunque ahora el oprimido pueda ser el opresor
El obrero de derechas se olvido del dictador.
Y aunque ahora no los veis, siguen siendo quien sabeis.
Asi que no seas idiota, que el aguila ahora es gaviota.
Y se olvida en la memoria, se repite en esta historia.

lunes, 29 de noviembre de 2010

Efecte "Placebo".

bè,moltes voltes em pregunte: per que la "racionalitat humana "no es capaç d'entendre el que hi passa al seu voltant, i reaccionar com cal , coses tan senzilles com el elegir, per dir algo, el fumar o no.L'altre dia em vaig ficar a reflexionar sobre aquest tema , i tot perque una noia d'uns 15 anys diu amb un to de veu molt altiva, com si estiguera ogullosa de fer-ho, que fumaba, quan li vaig preguntar perque no va saber respondre, però lo millor es que ella era molt concient del mal que això comporta, i simplement ho fa perque es "lo normal".No pense criticar a ningu en cap moment però el que vull deixar clar es que sàpia el mal que es fa a si mateixa no sols fisicament sino tambe psicologicament, molts derieu "mal psicologic? això no te res a vore¡" mentida¡ perque en volta de vore el que realment hi pasa s'evaix de la realitat , encara que despres es trobe malament, tussa, ella ho fara perque "si".

Ara que ja he fet una introducció al tema que vull tractar, vaig a continuar; com es possible que la nostra vida gire al voltant dun efecte"placebo", ara la questio que em pregunte es: pensem, reflexionem, actuem raonadament? podem percebre tot el que ens envola i analitzar-lo?actuem de la "millor" manera possible despres de reflexionar?,questions que a poc a poc en volta de tindre una millor resposta, s'emboliquen mes. Ara mateixa mentres escric, ho faig raonadament? o sols pense com"vull"pensar...

moltes qüestions i molt poques respostes....

lunes, 22 de noviembre de 2010

Començant per el final

Bé aquest blog és una manera d'ntentar evadirme de la realitat que , per desgràcia, invaixen tots els meus pensaments i idees.Una mescla dels meus pensaments, reflexions, hi encara que no hi siguen molt "correctes"son meus;un lloc en el qual mostrar d'alguna manera com soc jo.